En moltes comunitats de veïns sorgeix el mateix dubte: pot cada propietari triar el color del seu tendal o de la decoració del seu balcó, o existeix un criteri comú que limita aquesta elecció? Aquesta qüestió no té una resposta única, ja que depèn de la normativa de la comunitat, del seu estatuts interns i d’uns certs principis d’ordre i estètica de la finca.
Drets del propietari enfront de l’interès de la comunitat
En principi, cada propietari té llibertat per a usar el seu habitatge i el seu balcó de manera raonable, dins del destí legal de la finca. Això inclou la col·locació de tendals, l’elecció de colors en finestres, baranes o elements ornamentals, sempre que no s’alteri l’estructura ni es perjudiqui als altres.
No obstant això, la Llei de Propietat Horitzontal estableix que l’ús de cada element ha de respectar l’ordre i l’estètica de la finca, i que cap propietari pot adoptar solucions que perjudiquin greument l’aspecte exterior de l’edifici. En aquest punt, la comunitat pot intervenir per a limitar colors que trenquen l’harmonia general.
Estatuts de la comunitat i normes internes
El criteri més clar sol venir dels estatuts de la comunitat o d’acords previs de junta de propietaris. És freqüent que l’edifici tingui un “catàleg de colors” o un model de tendal aprovat per a mantenir uniformitat, especialment en zones visibles des de l’exterior. En aquests casos, encara que el tendal o la decoració es col·loqui en l’espai privat, el propietari continuarà limitat a la gamma de colors fixada per la comunitat.
Quan no existeixen normes expresses, el criteri que s’aplica és el de la “harmonia general” de l’edifici. Això significa que opcions excessivament cridaneres, amb patrons molt distints a la resta, poden ser objecte d’acord de junta per a limitar-les o adequar-les, sempre que es respecti el dret d’ús del propietari.
Colors dels tendals i balcons: punt de fricció
Els tendals són un dels elements que més fàcilment generen discrepàncies, perquè són molt visibles des del carrer i poden canviar per complet l’aspecte de l’edifici si cada planta tria un color distint. Per aquest motiu, moltes comunitats prefereixen acordar un color uniforme o un petit ventall de tons compatibles.
En el cas dels balcons, la situació sol ser més flexible: tests, plantes i uns certs elements decoratius solen considerar-se ús personal i estètic, mentre es mantinguin dins de l’espai propi i no envaeixin la via pública ni causin molèsties (per exemple, degotejos, caiguda de branques o barreres per a la circulació). Coloracions molt intenses o anuncis en la façana, en canvi, poden ser restringits per la comunitat si es considera que afecten la imatge general de l’edifici.
Gent, seguretat i normativa urbanística
A més de l’estètica, entren en joc qüestionis de seguretat i compliment de la normativa urbanística. Els tendals han d’instal·lar-se de manera que no projectin pes extra sobre façanes concretes, no obstrueixin sortides d’emergència ni caigudes d’aigua, i complir amb les ordenances locals, que en alguns municipis fixen fins i tot colors preferents o restringeixen uns certs elements en la façana.
En aquest marc, la comunitat pot exigir que els tendals s’adaptin a un model i tipus de fixació determinats, encara que no prohibeixi expressament l’ús. Si el propietari tria un color que no compleix amb algun d’aquests criteris de seguretat o ordenació urbanística, la comunitat o l’administració local poden requerir la modificació.
Com se sol resoldre en la pràctica
En la pràctica, moltes comunitats opten per aprovar un protocol d’ús de tendals i balcons: es fixa un color basi o un rang de tons, s’estableix un model estàndard de tendal i es delimiten les zones on es permeten uns certs elements decoratius, respectant sempre que cada veí pugui personalitzar el seu espai dins d’aquests marges.
En cas de discrepància, la norma habitual passa per sotmetre l’assumpte a junta de propietaris, on es valora tant el dret individual com l’interès col·lectiu de mantenir un edifici ordenat i harmoniós. Si el debat és complex o hi ha dubtes sobre la legalitat, és habitual acudir a l’assessoria jurídica o a l’administració de finques per a contrastar la situació amb la normativa aplicable.
