La fiança en els contractes de lloguer d’habitatges a Espanya, incloent-hi Catalunya i Barcelona, constitueix una garantia per a l’arrendador davant possibles incompliments de l’inquilí. Aquesta quantitat, equivalent a una mensualitat segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), es diposita obligatòriament en l’organisme autonòmic corresponent, com el INCASÒL a Catalunya, dins dels dos mesos posteriors a la seva recepció.
Definició legal de la fiança
Termini i condicions de devolució
La LAU estableix un termini màxim d’un mes des del lliurament de les claus per a retornar la fiança, juntament amb els interessos legals generats durant el seu dipòsit. Aquesta devolució procedeix quan l’estat de l’habitatge coincideix amb l’inventari inicial signat per totes dues parts, sense desperfectes atribuïbles a l’ús de l’inquilí. Els interessos es calculen anualment segons el tipus legal vigent i s’abonen íntegrament a l’inquilí.
Circumstàncies que impedeixen la devolució íntegra
La fiança no es reintegra per complet si existeixen danys en l’immoble causats per l’inquilí, impagaments de rendes o subministraments pendents, o incompliments contractuals com a modificacions no autoritzades. L’arrendador ha de justificar la retenció amb documentació objectiva, com a factures de reparació o factures impagades, dins del mes legal establert. Qualsevol retenció injustificada genera responsabilitat per a l’arrendador, incloent-hi el pagament de doble quantitat més interessos.
Resolució de conflictes sobre la fiança
En cas de desacord, l’inquilí reclama davant el INCASÒL a Catalunya, que mitjana com a dipositari oficial. Si no hi ha acord, s’inicia un procediment judicial amb requeriment notarial i demanda en el jutjat de primera instància, on l’arrendador assumeix la càrrega de la prova mitjançant evidència com a fotografies o peritatges. Aquest procés es regeix per la LAU i el Codi Civil català, prioritzant la documentació contractual.
